Història de la filosofia

HERÀCLIT I PARMÈNIDES Al llarg de tota la història del pensament, sovint s’han repetit dues concepcions del món antagòniques i enfrontades: com si, inevitablement, hi hagués dos models dominants de reflexió filosòfica. Heràclit i Parmènides són els fundadors d’aquestes dues arquetípiques visions del món. HERÀCLIT PARMÈNIDES PUNTS COMUNS Els dos pensadors adquireixen una nova forma de pensar i d’entendre la realitat. Deixen a un costat el principi material de la naturalesa, també conegut com a arkhé   i es centren en la seva unitat conceptual. Enfoquen la seva línea de pensament cap a la unitat conceptual perquè aquesta és la que pot descobrir el pensament, conegut en aquella època com a logos. Coincideixen en l’aspecte que el logos es manté ocult, cobert per l’aparença. Per últim, parlen de la realitat exposant una divisió clara, una realitat aparent que es percep a través dels sentits i una altra realitat autènt

«La majoria dels qui filosofaren per primera vegada consideraren que els únics principis de totes les coses eren d’espècie material. Allò a partir del qual existeixen totes les coses, allò primer a partir del qual es generen i el terme en què es corrompen, quedant la substància mentre canvien els accidents, diuen que és l’element i el principi de les coses que existeixen; per això consideren que res es genera ni es corromp, car tal naturalesa es conserva sempre... Ha d’haver-hi, doncs, alguna naturalesa única o múltiple a partir de la qual es generen les altres coses, conservant-se ella mateixa. No tots diuen el mateix sobre el nombre i l’espècie de tal principi, sinó que Tales, qui va iniciar aquesta filosofia, sosté que és l’aigua (i per això també manifestà que la terra està sobre aigua). Tal vegada arribà a aquesta concepció en observar que totes les coses tenen un aliment humit i que la calor es produeix i es manté en la humitat (ja que allò a partir del qual es generen les cos