QUADRE COMPARATIU

HERÀCLIT I PARMÈNIDES

Al llarg de tota la història del pensament, sovint s’han repetit dues concepcions del món antagòniques i enfrontades: com si, inevitablement, hi hagués dos models dominants de reflexió filosòfica. Heràclit i Parmènides són els fundadors d’aquestes dues arquetípiques visions del món.

	HERÀCLIT	PARMÈNIDES
PUNTS COMUNS	Els dos pensadors adquireixen una nova forma de pensar i d’entendre la realitat. Deixen a un costat el principi material de la naturalesa, també conegut com a arkhé  i es centren en la seva unitat conceptual. Enfoquen la seva línea de pensament cap a la unitat conceptual perquè aquesta és la que pot descobrir el pensament, conegut en aquella època com a logos. Coincideixen en l’aspecte que el logos es manté ocult, cobert per l’aparença. Per últim, parlen de la realitat exposant una divisió clara, una realitat aparent que es percep a través dels sentits i una altra realitat autèntica que cal descobrir a través de la raó.
IMATGE DE LA REALITAT	Pensa que el moviment constant és comú en tots els éssers, tot flueix. Per tant. Es centra més en la percepció de la naturalesa.	Per Parmènides en canvi, hi ha una cosa essencial que només pot tractar la raó. Allò que es refereix és al fet d’existir, a l’ésser.
PRIMER PRINCIPI DE LA NATURA	La natura és un canvi continu. El seu arkhé és el foc.	La natura és estàtica, és immòbil.
COM CONEIXEM LA REALITAT?	A través del sentits.	Mitjançant la raó, no defensa el coneixement a través dels sentits per la falta de fiabilitat.
ÉS POSSIBLE I LÒGIC EL CANVI?	És possible el canvi. Afirma que la natura està ordenada pel logos. Diu que és possible descobrir la norma que provoca els canvis (es refereix al logos).	En la seva línea de pensament no hi ha la possibilitat del canvi. Diu que les coses no ésser o no ésser. Per ell el canvi és en contraris i com l’ésser no es pot convertir en no ésser no existeix el canvi.

ELS PLURALISTES

Empèdocles, Anaxàgores i els atomistes Leucip i Demòcrit protagonitzen el primer intent de conciliació. No es queden amb el seu punt de vista particular, sinó que pretenen sumar perspectives. Consideren la realitat formada per diversos elements que, moguts per alguna força o principi, s’uneixen o disgreguen formant els éssers concrets.  

PUNTS COMUNS: Afirmen que l’existent no ha pas sorgit d’un sol i únic principi (tal com defensaven els seus predecessors), sinó de diferents elements primogenis, d’una pluralitat d’elements originals, d’aquí el nom de “pluralistes”. Per altra banda, asseguren qur els canvis que observem són combinacions i recombinacions dels elements primogenis, no transformacions d’aquests. Per tant, no hi ha pas del no-ésser a l’ésser ni a l’inrevés.

DISCREPÀNCIES: Els diferents pensadors no estaven d'acord en alguns aspectes de la línea de pensament dels altres filòsofs i tenien arguments diferents referents a temes realcionats amb la realitat i el principi de la natura. Hempèdocles per exemple, deia que el principi de la natura és una combinació de quatre elements: l'aigua, la terra, el foc i l'aire. En canvi, Anaxàgores afirmava que la formació de la realitat es realitza a través d'unes petites llavors que contenen una part minúscula de tot allò existent. Quan aquestes llavors s'ajunten, fan néixer coses, quan es separen, això provoca la seva mort. Per últim els Atomistes defensen que la realitat està formada per àtoms i l'espai per on aquests es mouen. 

Una altra diferència que es pot trobar en la línia de pensament d'aquests filòsofs està en la forma de definir la realitat. Hempèdocles i Anaxàgores descriuen una realitat ordenada. Punt de vista contrari a l'afirmació dels atomistes que parlen d'una realitat caòtica.