Història de la filosofia

Després d'haver tingut la possibilitat de veure aquest experiment social em sento emocionat però al mateix temps decebut. En primer lloc, he d'esmentar que em sap greu que la societat en general no s'adoni de les coses fins que no es presenten davant dels seus ulls. En segon lloc, és també molt trist que en el transcurs del vídeo només en el moment que posen a l'individu en una situació que no és favorable per a ell canvien la seva resposta a la mateixa pregunta. Les imatges i l'experiment social en poden fer veure quin és el motor d'allò que es considera valuós en la societat actual. En un principi quan parlen d'un regal per a alguna persona, només pensen en alguna cosa material que es pugui adquirir amb diners i no necessàriament hauria de ser d'aquesta manera. Una de les dates on el consumisme creix desmesuradament és el Nadal, una festa que fa anys s'utilitzava per recordar el naixement de Jesús, fer celebracions amb la família i donar i

OPCIÓ A Ara acabem la investigació que hem començat en la creença que si provàvem de veure la justícia en qualsevol cosa més gran que la tingui en si, aleshores veurem més fàcilment què és en un individu concret. I aquesta cosa més gran ens semblà que era la ciutat, i vet aquí que l’hem edificada amb la màxima excel·lència possible, perquè sabem bé que la justícia es troba en una ciutat bona. Doncs, el que allà hem vist, traslladem-ho a l’individu. [...] —Ara bé —vaig fer—, quan d’una cosa en prediquem que és el mateix que una altra, tant se val que sigui més gran o més petita, entenem que li és semblant o que li és dissemblant en allò en què tal cosa es predica? —Semblant —va dir ell. —Doncs l’home just no diferirà en res de la ciutat justa en allò que és la forma essencial de la justícia, sinó que li serà igual. —Igual —va dir ell. —I tanmateix la ciutat ens sembla certament justa perquè dins d’aquesta hi havia tres llinatges de naturaleses que feien cadascuna l

En aquest punt del relat, Plató, per boca de Sòcrates, explica l'existència d'un mur entre el foc i els presoners i que darrere d'aquest mur, van caminant uns homes amb unes figures al cap (unes amb una forma humana i unes altres amb una forma animal). Els captius, per la falta de mobilitat, no han vist mai una altra cosa que les ombres projectades a la paret, per aquest motiu es pensen que allò que veuen és la realitat i no consideren cap altra cosa vertadera que les ombres dels objectes.     El mite de la caverna, és un dels mites més representatius i conegut de Plató. Es pot afirmar que en l'estrany i bell mite de la caverna es concentra el més profund de tot el pensament d'aquest filòsof. Plató, relata l'existència d'uns homes captius des del naixement a l'interior d'una fosca caverna. Aquests, no només són presoners de les ombres que es formen en els habitacles subterranis sinó que també estan lligats de cames i coll de manera que han d