EXÀMEN DE SELECTIVITAT

OPCIÓ A

Ara acabem la investigació que hem començat en la creença que si provàvem de veure la justícia en qualsevol cosa més gran que la tingui en si, aleshores veurem més fàcilment què és en un individu concret. I aquesta cosa més gran ens semblà que era la ciutat, i vet aquí que l’hem edificada amb la màxima excel·lència possible, perquè sabem bé que la justícia es troba en una ciutat bona.

Doncs, el que allà hem vist, traslladem-ho a l’individu. [...]

—Ara bé —vaig fer—, quan d’una cosa en prediquem que és el mateix que una altra, tant se val que sigui més gran o més petita, entenem que li és semblant o que li és dissemblant en allò en què tal cosa es predica?

—Semblant —va dir ell.

—Doncs l’home just no diferirà en res de la ciutat justa en allò que és la forma essencial de la justícia, sinó que li serà igual.

—Igual —va dir ell.

—I tanmateix la ciutat ens sembla certament justa perquè dins d’aquesta hi havia tres llinatges de naturaleses que feien cadascuna la seva comesa: i ens semblà temperada, coratjosa i prudent per altres determinades condicions i qualitats d’aquests mateixos llinatges.

—És veritat —va dir.

—Doncs, bon amic, considerarem que l’individu que tingui aquests mateixos elements a la seva ànima es mereixerà amb raó els mateixos qualificatius que la ciutat quan aquests elements tinguin les mateixes condicions que les d’aquella.

—És totalment indiscutible —va dir.

Plató. La República, llibre IV

1.   Expliqueu breument (entre seixanta i cent paraules) les idees principals del text i com hi apareixen relacionades.

Per poder trobar la justícia individual primer hem d’observar allò que és més gran, en aquest cas correspon a la ciutat per després recórrer a la justícia de l’individu. D’altra banda, argumenta que una ciutat és justa quan cadascú fa allò que li correspon per naturalesa (principi de l’especialització). Depenent de les qualitats d’un individu s’adequaran per una tasca o per una altre que els pertoca per justícia. Per últim, la justícia de l’individu, està relacionada amb la realització d’allò que correspon a través dels elements que conformen la seva ànima, com ho fan els tres tipus d’homes en la polis.  

  

2.   Expliqueu breument (entre cinc i quinze paraules en cada cas) el significat que tenen en el text els mots següents:

·         «llinatges»: classes o grups socials de la ciutat, fent referència als governants, productors i guerrers. 

·         «temperada»: persona que domina adequadament. 

Classes socials d'una ciutat

3.    Expliqueu el sentit i la justificació, segons Plató, de la frase següent del text: «l’home just no diferirà en res de la ciutat justa en allò que és la forma essencial de la justícia, sinó que li serà igual». (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de Plató que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.)

Perquè una ciutat sigui justa, s’estableix la necessitat que cadascú es dediqui a aquella cosa que li pertoca i que dugui a terme la funció establerta per naturalesa. Plató, a l’hora de parlar de diferents tipus d’individus en una mateixa ciutat en diferencia tres. La classificació segueix el criteri de trobar quina és la part de l’ànima predominant i per conseqüència quina funció és la més adequada per cada persona. Les tres classes socials de la polis són els governants (formada pels homes més prudents i savis), els guardians (els dotats de valentia) i els productors (destaquen per la temprança). Perquè tot funcioni, les tres parts de l’ànima ha de saber conviure.

A partir de la classificació dels membres d’una polis es pot passar a trobar la justícia en l’individu, en un mateix. Com diu Plató, allò què es diu d’una cosa que és la mateixa que una altra, ja sigui més gran o més petita, s’entén que és semblant. Per tant, l’home just no serà diferent de la ciutat justa. La ciutat com l’ànima es divideix en tres parts, la part racional, la irascible i la concupiscible. Es pot arribar a la conclusió que un individu serà just quan la part racional de l’ànima domini per sobre de les altres (com passaria en una ciutat que és el governant o el filòsof qui domina a la resta de classe).  

4.    Compareu la concepció de Plató sobre el paper de la raó en el coneixement amb la concepció sobre aquesta mateixa qüestió d’un altre autor/a destacat de la història de la filosofia occidental.

La teoria del coneixement de Plató es basa en com podem obtenir les idees. Deixa clar que aquestes idees no poden haver sigut obtingudes pels sentits corporals ni per cap experiència, fent servir l’argument de com podríem dirigir una investigació cap alguna cosa si no coneguéssim ja prèviament, encara que de manera imprecisa. Per tant aquest filòsof d’Atenes es centra en l’adquisició del coneixement a través de la raó.

En canvi els sofistes, defensen una línia de pensament totalment contrària a la de Plató, basada en el relativisme i en el no creure en un coneixement veritable. Aquest grup de filòsofs feien servir la raó dins la retòrica on raonaven qualsevol punt de vista que els hi fos positiu ja que no hi havia un coneixement veritable.

Plató afirmava l’existència de dos món paral·lels, un de sensible i un altre d’intel·ligible. També, deixava clar que hi havia nivells de coneixement (opinió, creença, ciència i dialèctica). Els dos primers nivells es basaven en els sentits (món sensible) i els posteriors a la opinió i la ciència eren adquirits a través de la raó (món intel·ligible).

Es pot concloure que Plató utilitza la dialèctica per aproximar-se al coneixement veritable en el món intel·ligible a través de la dialèctica. D’altra banda els sofistes defensaven la retòrica i la oratòria per defensar tots els arguments tot i que aquests no siguin certs.

5.   Expliqueu si esteu d’acord o en desacord amb l’afirmació següent: «És més important que una societat garanteixi la seguretat i els béns materials que calen per a sobreviure a cadascun dels seus membres, que no pas que els garanteixi la llibertat.» Responeu d’una manera raonada.

En el meu punt de vista, crec que la garantia de tenir la seguretat i els béns necessaris per a sobreviure és més important que la llibertat. En cap cas, tinc la intenció de donar a entendre que la llibertat no sigui essencial per a la societat però puc assegurar que si no es té allò que es considera necessari per viure i un es mor, de res li servirà ser lliure. Per tant, aquí es passa al debat de si és millor la vida encara que existeixi una repressió o la mort i en el meu cas tinc una clara preferència a subsistir en unes males condicions.

A més, la total llibertat dels individus podria comportar problemes socials ja que no s’hauria de respondre a lleis ni drets per la proposta que et garanteix fer el que vulguis. Plató, afirmava que l’individu no pot ser lliure de decidir què fer sinó que s’ha de dedicar a allò que li pertoca, allò predeterminat. Jo no estic totalment d’acord amb aquesta afirmació però si que trobo certa quan aquest filòsof esmenta la falta de justícia quan un individu deixa de fer la seva funció. Amb la llibertat, la societat podria passar a ser caòtica.