DIÀLEG MITJANÇANT EL MÈTODE SOCRÀTIC

Crítica a una afirmació que està estesa en la nostra societat amb un diàleg a través del mètode socràtic:

 + L'altre dia estava passejant per la platja i vaig veure a un moro, només veure'l vaig anar per un altre camí perquè no em robés el mòbil.
- Però, va fer algun gest que et fes pensar que t'anava a robar?
+ No, però com ja t'he dit era moro.
- D'acord, però saps realment el que vol dir la paraula moro?
+ Home, és clar que ho sé! Moro es refereix a una persona que ve del Nord d'Àfrica.
- Doncs si saps que es refereix a una provinença geogràfica, perquè dius que tots roben?
+ Doncs perquè he vist a diversos moros robant a botigues locals, només saben aprofitar-se de les persones locals que són les que treballen de veritat.
- Per tant, si veig a un espanyol fent les seves necessitats al carrer, tots els espanyols fan les seves necessitats al carrer?
+ No, no és la mateixa situació.
- Com que no? Estàs tenint prejudicis amb els moros, no tots roben, però això tampoc vol dir que cap ho faci.
+ Bé, però... És veritat, he d'evitar jutjar a la gent abans de saber com són. Gràcies, amic, per haver-me ajudat a veure-ho clar sense cridar-me ni intentar humiliar-me.   

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COMENTARI DE TEXT: METAFÍSICA

«La majoria dels qui filosofaren per primera vegada consideraren que els únics principis de totes les coses eren d’espècie material. Allò a partir del qual existeixen totes les coses, allò primer a partir del qual es generen i el terme en què es corrompen, quedant la substància mentre canvien els accidents, diuen que és l’element i el principi de les coses que existeixen; per això consideren que res es genera ni es corromp, car tal naturalesa es conserva sempre... Ha d’haver-hi, doncs, alguna naturalesa única o múltiple a partir de la qual es generen les altres coses, conservant-se ella mateixa. No tots diuen el mateix sobre el nombre i l’espècie de tal principi, sinó que Tales, qui va iniciar aquesta filosofia, sosté que és l’aigua (i per això també manifestà que la terra està sobre aigua). Tal vegada arribà a aquesta concepció en observar que totes les coses tenen un aliment humit i que la calor es produeix i es manté en la humitat (ja que allò a partir del qual es generen les cos...
Més informació

SEGONA MEDITACIÓ DE DESCARTES

Suposo, doncs, que tot el que veig és fals i que mai no ha existit res de tot allò que la memòria, plena de mentides, em presenta. Així, doncs, no tinc sentits; el cos, la forma, l’extensió, el moviment i el lloc són quimeres. Què podré considerar, doncs, com a veritable? Potser, només, que al món no hi ha res de cert. Però com sé jo que no hi ha alguna altra cosa, a part de les que tot just acabo de considerar incertes, de la qual ni tan sols es pugui dubtar? No hi haurà potser algun Déu o un altre poder que em posi aquests pensaments en la ment? No necessàriament, perquè potser jo mateix sóc capaç de produir-los. Però jo, no sóc almenys alguna cosa? Però acabo de negar que tingui sentits o un cos. I això no obstant dubto; perquè, què se’n segueix d’això? Fins a tal punt depenc del cos  i dels sentits que no puc existir sense ells? Però m’he convençut que no hi havia res de res al món, ni cel, ni terra, ni esperits, ni cossos. I doncs, m’he convençut també que jo no existeixo? Ce...
Més informació

COMENTARI DE TEXT (PLATÓ)

TEXT 1 - Opines, segons dius, que hi ha unes idees que donen nom a les coses que participen d'elles, com ara són semblants les coses que participen de la semblança, grans les que participen de la grandària, belles i justes les que participen de la bellesa i de la justícia? - Exactament, digué Sòcrates. - Aleshores, de què participa cada cosa, de tota la idea, o bé d'una part? no hi pot haver, a més d'aquestes, alguna altra mena de participació? - Ja em diràs!, respongué. - Així, què opines? En totes i cadascuna de les coses hi ha la idea tota sencera, encara que aquesta és única, o què? - Quin impediment hi ha, Parmènides? digué Sòcrates - Així doncs, encara que és única i la mateixa, al mateix temps es trobarà tota sencera en moltes coses individuals, i d'aquesta manera pot trobar-se separada d'ella mateixa. - No, digué, és, si de cas, com ara el dia, que encara que és l'únic i el mateix, a la vegada és en molts llocs, i no està pas, ni de bon ...
Més informació