CARTA A MENECEU

Aquest text, és un fragment que va escriure Epicur, un filòsof nascut a Samos, que va viure entre 341 i el 270 aC. Epicur va donar nom a l’epicureisme, una de les tres escoles filosòfiques que es troben dins de la filosofia hel·lenística. Epicur defensava la vida moderada, i la seva filosofia epicúria va influir a la filosofia de molts autors com Lucreci, Bentham i Mill. Va escriure moltes obres, però només se’n conserven quatre: la Carta a Heròdot, la Carta a Pitocles, les Màximes capitals, i la Carta a Meneceu.
Epicur defensa la filosofia com a mètode per arribar a aconseguir la salut de l’anima, una salut necessària per a ser feliç, l’objectiu final de les nostres vides. Per a filosofar no hi ha edat, ja que aquesta ajuda al vell a mantenir-se jove mitjançant els records, i al jove a esdevenir jove i vell alhora.
Al text Epicur parla de l’Ataràxia o equilibri personal del cos i de l’anima, un equilibri que només som capaços d’assolir mitjançant el principi d’Autarquia o recerca de l’autosuficiència o independència
Epicur defensa el plaer com a bé moral o hedoné. Observem a través dels sentits que la gent utilitza el plaer per tal de fugir del dolor, o dit d'una altra manera, aconseguir un benestar que proporcioni la tranquil·litat de l’anima que necessitem. Les persones tenim necessitat de plaer quan patim dolor, però a vegades renunciem a aquest plaer sabent que el seguirà una incomoditat més gran. Per tant, és necessari un judici previ dels plaers, tenint presents els guanys i els perjudicis que podem obtenir amb aquests. Epicur, a la seva doctrina, defensava la recerca dels plaers morals, no dels plaers carnals.
Per altre banda, tenim els desitjos. L’ésser humà desitja per naturalesa, cosa que fa que sigui necessària una classificació dels desitjos que permeti organitzar-los. Aquests es classifiquen en tres tipus: els desitjos naturals i necessaris, que eliminen el dolor; els desitjos naturals però no necessaris, que acoloreixen el plaer però no acaben amb el dolor, i els desitjos que no són ni naturals ni necessaris, que són aquells que ens han creat.
El tema principal d’aquest text són les pors que ens impedeixen arribar a la pau interior, i que hem d’eliminar per tal d’aconseguir-la. Aquestes són: la por al destí, la por als déus i la por a la mort.
Les persones tenim por al destí, a allò predeterminat que s’esdevindrà amb total seguretat. Però no hi ha motiu per a témer el destí, ja que tot i ser implacable i estar predeterminat, el futur no ens pertany; el que vol dir que, mai podem saber amb certesa si el demà tindrà lloc o no. La materialitat de les coses, fa que el seu transcurs pugui canviar en qualsevol moment.
També tenim por als déus, una por no justificada, ja que tot i existir, la divinitat no és com nosaltres creiem. Aquesta és ociosa, incorruptible i feliç, i es dedica als seus propis afers. Segons Epicur, els deus no intervenen ni es preocupen pels afers humans i, per tant, no existeixen. Al text, apareix el concepte impiu, que defineix a totes aquelles persones que atorguen a la divinitat les suposicions falses que creuen la majoria. L’atzar és l’origen de tots els bens i els mals de la humanitat, no els deus.
Per últim, les persones temem a la mort, en concret al dolor derivat del patiment de preveure- la. Epicur diu: “perquè mentre som vius, la mort no existeix; i quan la mort és present, nosaltres ja no hi som.”, amb aquesta frase el que veritablement vol dir el filòsof és que després de la mort ja no hi ha res. La filosofia d’Epicur, és una filosofia materialista, és a dir, que defensa que totes les coses són matèria, fins i tot l’ànima, que està formada per àtoms lliures que es troben en el buit, i que poden canviar les seves trajectòries. La física materialista d’Epicur no concorda amb l’existència de quelcom desprès de la mort, ja que tot és material. Per tant, no hem de témer la mort, ja que aquesta és l’absència de sensacions. Els savis, no temen a la mort, ja que el temps en vida el gaudeixen de forma intensa.
En conclusió, tothom pot filosofar, i cal fer-ho per tal de poder eliminar les nostres pors al destí, els deus i la mort, i arribar al nostre objectiu final, ser feliços.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada