LA DONA EN LA FILOSOFIA: ASPÀSIA DE MILET



Va ser coneguda fonalmentalment per la seva realció sentimental amb Pèricles,. Aspàsia de Milet va ser hetera segons alguns, mestra de retòrica, filòsofa, poeta i logògrafa segons altres autors. Va ser una dona que es caracteritzava per ser culta i intel·ligent i probablement va ser un factor important i va tenir influència en algunes decisions de l'Estat com per exemple la guerra contra Samos. Segons Plutarc, Apàsia va liderar un cercle intel·lectual que es va situar a Atenes,. On s'acostaven homes com Sòcrates amb les seves dones per tal d'escoltar-les. 
La importància d'Aspàsia a la ciutat es reflecteix en la quantitat d'obres d'autors de l'època i posteriors als que apareix. L'esmenten en els seus escrits Plató, Aristòfanes, Xenofont entre d'altres. En alguns d'aquests escrits, apareix com a model de dona intel·ligent i amant de la saviesa, consellera de Pèricles en els assumptes d'estat i mestre de retòrica dels homes més brillants de la ciutat,mentre que en altres apareix com una cortesana luxuriosa.

En morir Pèricles, es creu que Aspàsia va esdevenir amant de Lisicles d'Atenes, un altre dirigent atenenc. Un fill de Pèricles i Aspàsia, Pèricles el Jove, va esdevenir general en l'exèrcit atenenc i seria un dels sis executats després de la derrota de les Arginuses, el 407 aC.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

COMENTARI DE TEXT: METAFÍSICA

«La majoria dels qui filosofaren per primera vegada consideraren que els únics principis de totes les coses eren d’espècie material. Allò a partir del qual existeixen totes les coses, allò primer a partir del qual es generen i el terme en què es corrompen, quedant la substància mentre canvien els accidents, diuen que és l’element i el principi de les coses que existeixen; per això consideren que res es genera ni es corromp, car tal naturalesa es conserva sempre... Ha d’haver-hi, doncs, alguna naturalesa única o múltiple a partir de la qual es generen les altres coses, conservant-se ella mateixa. No tots diuen el mateix sobre el nombre i l’espècie de tal principi, sinó que Tales, qui va iniciar aquesta filosofia, sosté que és l’aigua (i per això també manifestà que la terra està sobre aigua). Tal vegada arribà a aquesta concepció en observar que totes les coses tenen un aliment humit i que la calor es produeix i es manté en la humitat (ja que allò a partir del qual es generen les cos...
Més informació

SEGONA MEDITACIÓ DE DESCARTES

Suposo, doncs, que tot el que veig és fals i que mai no ha existit res de tot allò que la memòria, plena de mentides, em presenta. Així, doncs, no tinc sentits; el cos, la forma, l’extensió, el moviment i el lloc són quimeres. Què podré considerar, doncs, com a veritable? Potser, només, que al món no hi ha res de cert. Però com sé jo que no hi ha alguna altra cosa, a part de les que tot just acabo de considerar incertes, de la qual ni tan sols es pugui dubtar? No hi haurà potser algun Déu o un altre poder que em posi aquests pensaments en la ment? No necessàriament, perquè potser jo mateix sóc capaç de produir-los. Però jo, no sóc almenys alguna cosa? Però acabo de negar que tingui sentits o un cos. I això no obstant dubto; perquè, què se’n segueix d’això? Fins a tal punt depenc del cos  i dels sentits que no puc existir sense ells? Però m’he convençut que no hi havia res de res al món, ni cel, ni terra, ni esperits, ni cossos. I doncs, m’he convençut també que jo no existeixo? Ce...
Més informació

COMENTARI DE TEXT (PLATÓ)

TEXT 1 - Opines, segons dius, que hi ha unes idees que donen nom a les coses que participen d'elles, com ara són semblants les coses que participen de la semblança, grans les que participen de la grandària, belles i justes les que participen de la bellesa i de la justícia? - Exactament, digué Sòcrates. - Aleshores, de què participa cada cosa, de tota la idea, o bé d'una part? no hi pot haver, a més d'aquestes, alguna altra mena de participació? - Ja em diràs!, respongué. - Així, què opines? En totes i cadascuna de les coses hi ha la idea tota sencera, encara que aquesta és única, o què? - Quin impediment hi ha, Parmènides? digué Sòcrates - Així doncs, encara que és única i la mateixa, al mateix temps es trobarà tota sencera en moltes coses individuals, i d'aquesta manera pot trobar-se separada d'ella mateixa. - No, digué, és, si de cas, com ara el dia, que encara que és l'únic i el mateix, a la vegada és en molts llocs, i no està pas, ni de bon ...
Més informació