Història de la filosofia

Suposo, doncs, que tot el que veig és fals i que mai no ha existit res de tot allò que la memòria, plena de mentides, em presenta. Així, doncs, no tinc sentits; el cos, la forma, l’extensió, el moviment i el lloc són quimeres. Què podré considerar, doncs, com a veritable? Potser, només, que al món no hi ha res de cert. Però com sé jo que no hi ha alguna altra cosa, a part de les que tot just acabo de considerar incertes, de la qual ni tan sols es pugui dubtar? No hi haurà potser algun Déu o un altre poder que em posi aquests pensaments en la ment? No necessàriament, perquè potser jo mateix sóc capaç de produir-los. Però jo, no sóc almenys alguna cosa? Però acabo de negar que tingui sentits o un cos. I això no obstant dubto; perquè, què se’n segueix d’això? Fins a tal punt depenc del cos  i dels sentits que no puc existir sense ells? Però m’he convençut que no hi havia res de res al món, ni cel, ni terra, ni esperits, ni cossos. I doncs, m’he convençut també que jo no existeixo? Certam

1. Quines idees recull el pensament humanista? Quins són els representants més importants?  Els humanistes van impulsar la recuperació de la cultura clàssica per afavorir l'educació i com a camí de renovació de la societat. Van ser crítics amb el paper que havia tingut l'església i el poder. Van destacar el paper de la lògica, l'estètica, les emocions,... oblidades en la filosofia escolàstica medieval. Els humanistes van ser pensadors de fortes conviccions cristianes, però també crítics amb el funcionament de la jerarquia religiosa, la seva moralitat i costums. Van ser defensors de la llibertat i la racionalitat, però van rebutjar la reforma de Luter. Els humanistes més significatius van ser Erasme de Rotterdam i Joan Lluís Vives.  2. Per què diem que el renaixement és una època de caràcter individualista?  Un tret distintiu de la societat renaixentista és l'exaltació dels valors individuals. Si l'home medieval només tenia sentit insert en una comunitat civ

1. Què és la escolàstica?  L'escolàstica és la filosofia que es practica durant l'Edat Mitjana en el món cristià occidental, denominada pròpiament filosofia escolàstica, o simplement Escolàstica. Tradicionalment, i per raons de simple sistematització, s'exclou impròpiament d'aquesta denominació a la filosofia desenvolupada durant el mateix període de temps en el món oriental o la filosofia occidental desplegada per àrabs (filosofia àrab) i jueus (filosofia jueva). 2. Mètodes propis de la filosofia escolàstica: el principi d’autoritat i “lectio et disputatio”. El mètode que segueixen els autors de la denominada filosofia escolàstica en l’exposició i desenvolupament dels seus ensenyaments, que són pròpiament una teologia, es fonamenta en l’autoritat. El principi general és la reverència i fidelitat a un text, primàriament la Bíblia i després la doctrina de la tradició, en boca de les opinions dels pares de l’Església.  En segon lloc, pròpiament com a