PREGUNTES FILOSOFIA RENAIXENTISTA

1. Quines idees recull el pensament humanista? Quins són els representants més importants?

 Els humanistes van impulsar la recuperació de la cultura clàssica per afavorir l'educació i com a camí de renovació de la societat. Van ser crítics amb el paper que havia tingut l'església i el poder. Van destacar el paper de la lògica, l'estètica, les emocions,... oblidades en la filosofia escolàstica medieval. Els humanistes van ser pensadors de fortes conviccions cristianes, però també crítics amb el funcionament de la jerarquia religiosa, la seva moralitat i costums. Van ser defensors de la llibertat i la racionalitat, però van rebutjar la reforma de Luter. Els humanistes més significatius van ser Erasme de Rotterdam i Joan Lluís Vives. 

2. Per què diem que el renaixement és una època de caràcter individualista? 

Un tret distintiu de la societat renaixentista és l'exaltació dels valors individuals. Si l'home medieval només tenia sentit insert en una comunitat civil, eclesial, gremial,..., el nou home modern és desenvolupa com individualitat i persegueix la seva pròpia realització, el seu èxit personal, no col·lectiu.

3. Com ha de ser el governant perfecte per Maquiavel? 

Davant l'ideal del rei sant medieval, exemple de virtuts cristianes, l'anàlisi de Maquiavel proposa un príncep fort que mantingui la seva autoritat amb fermesa i que no estigui condicionat per la moral i el cristianisme en la seva acció política. Les consideracions morals posen en inferioritat al polític en la lluita amb altres poders. Cal preservar davant de tot l'Estat, pel davant dels individus i les seves creences. Així qualsevol mitjà que persegueixi aquest fi estarà justificat en l'ordre polític, sempre que persegueixi el bé de l'estat. Això no suposa que rebutgi en general les normes morals, si no el que diu és que una persona honesta i bona mai tindrà èxit polític. En tot cas, aquest arribarà a partir de l'autoritat i el por dels súbdits al governant i l'hàbil utilització de l'estratègia i la diplomàcia o la violència amb els altres estats.

4. Quina diferencia hi ha entre la filosofia política de Maquiavel i Thomas More? 

Maquiavel defensa el bé de l’Estat davant de tot. Per a ell, cal deixar enrere la moral i diferenciar-la de la política. La fi de millorar i preservar l'Estat justifica els medis que s'emprin, fins i tot la violència cap al poble.

En canvi, per Thomas More s'han de donar drets al poble i aquests lògicament s'han de complir. S'ha d'eliminar la propietat privada, reduir la jornada laboral, etc. A més defensa un hedonisme on l'objectiu és la felicitat en el plaer. 

Mentre Maquiavel defensa l'Estat per davant de tot, Thomas More defensa el poble i els ciutadans davant de l'Estat.

5. Per què la nova ciència trenca amb la física aristotèlica? 

La nova ciència trenca amb la física aristotèlica perquè la segona defensava que la Terra es troba en el centre de l’univers i la diferència entre el món sublunar i el supralunar. En aquesta època es troben discordances d’aquesta teoria i les noves observacions i estudis xocaven amb la seva visió. A més les noves idees sobre l'univers desordenat i infinit va xocar amb els postulats de l'església, que va perseguir tota opinió contrària. La física aristotèlica es basava en l’especulació, tenia només un fonament teòric perquè no es podia observar ni demostrar i era finalista.

En canvi la nova ciència es basava en l’experimentació, no era finalista i es podia demostrar i aplicar, era teoricopràctica.

6. Què significa el concepte “mecanicisme”? Explica’l. 

El mecanicisme defensa que les regularitats de l’univers s’han d’expressar matemàticament mitjançant lleis. Aquestes regularitats fan que el món funcioni com un tipus de màquina.

7. Quines aportacions fa Galileu a la filosofia de la ciència? 

Galileu defensa que l'univers està escrit en llenguatge matemàtic, sense el qual no el podem comprendre. També afirma que l'experiència ha d’adquirir importància sobre les teories. Ara bé, també remarca la importància de la teoria que explica les diferents observacions que es poden fer.

Només el raonament dóna ple sentit a les observacions. Teoria i experiència van directament unides en qualsevol acció de coneixement en general i científic en particular. Mètode hipotètic, deductiu, experimental.

8. Quines postures defensa sobre el coneixement Montaigne? 

Montaigne, filòsof renaixentista molt destacat, va defensar diverses postures sobre el coneixement entre les quals destaquen el “escepticisme” i relativisme. Montaigne, davant de la seva visió de la condició humana, la qual només inspira solitud i desemparament, creu que cal suspendre el judici tot i que cal dubtar de tot i anar amb cautela. Montaigne creu que l’humà té una raó feble que no pot arribar a principis fixos i uns sentits enganyosos dels quals no ens podem fiar. Per aquest motiu, creu que no hi ha criteris universals pel que cal evitar els prejudicis i actuar amb tolerància. Està segur que no és possible el coneixement fix i que l’ésser humà és dèbil.

9. Per què és important Montaigne en relació a Descartes? 

Per Montaigne, no hi ha proposicions certes i indubtables; els sentits són enganyosos i subjectius. Ens mostren una realitat sempre canviant. I la raó no aconsegueix arribar a principis fixos i immutables. La raó és que la realitat és fluctuant, inestable, fugissera. El coneixement invariable i permanent no és possible. El relativisme de Montaigne no afecta només el coneixement sinó tota la realitat, les lleis, els gustos, les creences, la moral, ... no tenim criteris universals. Només el prejudici fa que rebutgem aquelles pràctiques diferents o llunyanes a la nostra tradició social o cultural. Davant d'això cal actuar amb prudència i tolerància respecte a les opinions i creences alienes. El programa filosòfic de Descartes partirà d'aquí justament. Descartes no pot acceptar aquesta paràlisi del progrés i del coneixement. Cercarà la certesa de les proposicions indubtables. Però per a què la certesa sigui possible, cal superar les dificultats que exposa Montaigne en la seva profunda reflexió. Aquí neix el seu “ dubte metòdic”.

10. Quin paper va jugar en el renaixement l’Acadèmia Platònica de Florència? 

Cosimo de Mèdici creà l'Acadèmia platònica de Florència per recuperar el veritable pensament de Plató. Les preocupacions principals són la inquietud per la bellesa de la realitat i la comprensió de l'univers com una cosa harmònica, interpretable a través de les matemàtiques. La reflexió sobre la singularitat col·loca l'ésser humà per sobre de la resta d'éssers i li confereix una especial dignitat.

11. Per què es van difondre ràpidament les idees renaixentistes i humanístiques per tot Europa? 

Les idees renaixentistes i humanístiques es van difondre ràpidament per tot Europa gràcies a l’impremta. La impremta va esdevenir un mitjà de difusió escrita molt ràpid i eficaç que va permetre que els pensaments i teories realitzades a una part d’Europa poguessin arribar amb facilitat a l’altre així estenent-les.  

12. Quina classe social predominarà en el renaixement i perquè valora tant l’educació?

Predominarà la burgesia ja que els monarques necessiten finançament per demostrar que tenen més cultura i coneixement per així tenir més èxit.