QUADRE COMPARATIU, RACIONALISTES POSTCARTESIANS

Concepte	Descartes	Spinoza	Leibniz
Definició de Substància	Allò que existeix per si mateix, només aplicable en sentit propi a Déu, i en sentit analògic, a aquells éssers creats que només necessiten el concurs diví per a existir (res cogitans i res extensa).	Allò que existeix per si mateix, sent Allò, Déu. Només Ell pot existir per si mateix.	La cosa individual de la que es prediquen atributs, de la qual està constituïda la realitat.
Tipus de substància	-L’esperit perfecte (Déu, o substància infinita). -Res cogitans (el jo, o substància pensant). -Res extensa (els cossos o substància extensa)	L’univers està constituït per una única substància i que és també la seva causa. Aquesta substància és Déu, i s’identifica amb la Natura. Així, les substàncies pensant i extensa només poden ser atributs de Déu o modificacions d’aquests atributs. Els seus atributs són infinits però nosaltres només podem conèixer dos, el pensament i l’extensió que es concreten en el que Spinoza denomina “modes” (com ara una idea o un cos). Els cossos són modes que procedeixen de l’atribut extensió de Déu o la Natura. Les idees son modes que procedeixen de l’atribut pensament. Així, cos i ment són el mateix, però vist des d’una perspectiva diferent, ja que no són dues substàncies, sinó dues expressions de la mateixa substància.	Les Mònades, que són substàncies individuals, simples i inextenses. Són els àtoms de la natura, l’element de les coses, gràcies a les quals n’hi ha compostos, i allò que les defineix és la seva energia.
Mètode	Sistema deductiu. Dirigir correctament la raó. Un mètode segur i rigorós, comú per a tots els àmbits del saber. Quatre regles: l’evidència, l’anàlisi, la síntesi i la comprovació.	Sistema deductiu. Pensar la realitat com una unitat que es desplega seguint el mètode geomètric.	Sistema deductiu. Intenta construir un sistema que salvaguardi la individualitat però integrat en la totalitat, dins  l’esquema harmoniós de Déu com a garantia d’ordre.
Forma de Coneixement	Procés del dubte. L’ús previ del dubte com a pas preliminar per arribar a la certesa, a l’evidència. Desig de trobar un fonament tant clar i distint que finalment no hi hagi dubte, i reconstruir amb pas ferm el saber.	El saber s’aconsegueix a partir de les idees, les quals  enllaçades de manera racional, proporcionen la intuïció necessària per comprendre la unitat total de les coses.	Inspiració comuna amb el seu treball matemàtic, sent un gran conciliador de la unitat i la diversitat, i creador del càlcul diferencial.
Concepte de Déu	Déu és un ésser que té totes les perfeccions. És la perfecció absoluta i la bondat suprema. És infinit.	Tot és Déu, un ésser infinit i l’únic que pot existir per si mateix. Res queda fora d’Ell.	Absoluta perfecció. L’únic que pot crear o eliminar les Mònades, perquè són simples i les coses neixen i moren per composició o descomposició.
Concepció de la naturalesa	L’home està compost de dues substàncies distintes : -Cos (cossos o substància extensa) -Ànima (jo o substància pensant). Cos i ànima interactuen a través de la glàndula pineal, en la part central del cervell.	L’home està compost de cos i ànima. L’atribut del cos és l’extensió, i el de l’ànima és la ment. Així, cos i ment no són   separades.	Harmonia preestablerta entre l’ànima i el cos. Aquesta harmonia és preestablerta per Déu , que fa coincidir les Mònades, ja que no influeixen unes sobre les altres, sinó que cadascuna segueix el seu propi curs.
Llibertat humana	Gràcies a la dualitat cos i ànima, Descartes defensa la llibertat humana. El cos està governat per lleis mecàniques que el determinen (mecanicisme, com un rellotge), però com l’ànima, la substància pensant està separada del cos, aleshores es pot comportar de manera lliure, i pot dubtar de tot, i arribar al saber.	La llibertat humana la proporciona el coneixement de la determinació de les coses. La comprensió de la realitat, sota la llum de la raó, que condueix els sentits per mitjà del coneixement, que es lliura a l’amor intel·lectual de Déu (amor Dei intellectualis). La llibertat absoluta la proporciona el coneixement total d’aquest procés. La llibertat doncs, entesa com a absència de necessitat, és una il·lusió.	La llibertat està sacrificada a l’ordre de l’harmonia i el determinisme. És entesa com a obediència la pròpia necessitat.
Altres idees significatives	El pensament recau sobre les idees, representacions mentals dels objectes. Parteix del principi escolàstic: la causa de l’objecte ha de tenir el mateix valor que la conseqüència o idea que genera. Així, per exemple, una cosa lletja no pot produir una idea de bellesa. En el seu anàlisi de les idees, les divideix segons el seu origen en tres tipus. Les innates, nascudes amb mi i creades per Déu. Les adventícies, originades pels sentits. I les fictícies, originades per mi.	Quant al pensament ètic i polític, per a Spinoza la funció de l’Estat és protegir als seus integrants de la injustícia a partir dels dictats de la raó, que indica que s’ha de practicar la tolerància, element que garanteix la llibertat. Té una visió holista, que és considerar que tot ha de ser analitzat en el seu conjunt i no en parts separades, ja que les parts i el tot són inseparables.	Creador dels millors dels mons d’entre tots els possibles. Cada individualitat és una perspectiva única des de la qual es reflecteix la totalitat.